Terres estranyes i fines,
i terres de tants de béns.
Dia de grans casaments
posen flocs a ses moixines.

L’amo, deixau-m’hi anar
a coir a sa llaurada:
jo no ho faig p’es pereier,
ni p’es parei ni s’arada,
jo hi som per un jornaler
qui em té sa vida guanyada.

Val molt més anar a matances,
o a casa que fan bunyols,
que anar darrere bergantes
carregades de perols.