Sa meva guiterra sona;
madona, ¿que la sentiu?
Una fia que teniu,
la calçau i la vestiu
i ha d’esser sa meva dona.
Com jo veig que es sol se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.
A Son Serra de Marina
mai més m’hi veuran tornar,
perque és enfora i malsà
i lluny de la medecina.