El sol romangué esclipsat
com va veure s’altre sol;
se pensava esser tot sol
i foren dos sols plegats.
Estimat, jo som pobreta;
si voleu venir, veniu;
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo de dins un riu.
Un temps, sentir dir "Miquela",
que ho trobava d’esquerrà!
I ara, de poc ençà,
en sentir-la anomenar,
m’agenoi i bes en terra.