Menjaria prunes blanques
coïdes de juriol.
Voldria que fes un sol
que te secorràs ses anques.
Garrida, el bon mariner
se regeix amb ses estrelles:
segons es vent, posa veles,
per no romandre endarrer.
Un moscard que no té dents
¿se voldrà riure de mi?
S’entrega: “cosí, cosí”,
i jo no tenc tals parents.