A Capdepera,
una n’hi ha
qui cada dia
va a confessar.
Ella fa veure
que hi va per Déu,
i hi va per veure
s’estimat seu.
Li dóna consol,
li tira polvos
davall es llençol.
Davall es llençol,
li varen trobar
unes beaces
i un aubardà.
Oh bella font d’aigo viva,
mon bé, d’on habitau vós!
Habitau dins Ets Olors
i jo habit a dins la vila.
En haver de fer un jou
me coman a Sant Ignasi.
Si jo caic, és de desgraci,
i vós queis d’ase que sou.