En tenir sa dona lletja,
un homo ja no riu mai;
arriba a podrir-se es fetge
de tant de veure es fregai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
2057
Volum
III
Altres cançons relacionades
Margalida, si no em vols,
al món renunciaré.
¿Saps a on me n’aniré?
Damunt un puig, i viuré
de banyes de caragols.
Ses al•lotes d’aquest ball
totes se són adormides:
girau ets uis cap avall
i veureu si dic mentides.
Na Maria de s’Hort diu
que En Bernat no l’atupada
i que es beneit de son pare
li pega sense motiu.
Tradicionari de Mallorca
