En tenir sa dona lletja,
un homo ja no riu mai;
arriba a podrir-se es fetge
de tant de veure es fregai.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
2057
Volum
III
Altres cançons relacionades
A sa rota, aquí i allà,
mu mare, hi ha cadellada.
Si em perdeu qualque vegada,
no m’hi vengueu a cercar.
Sant Antoni de Gener
mai és estat calorós.
Mon pare, un genre heu mester
tan agosarat com vós.
Son Vei, Son Nou, Son Riaies,
Son Amagat i Son Pi
i llavors Son Justaní,
veinat de ses quatre Maies.
Tradicionari de Mallorca
