A Alaró n’és gent dolenta!
Sant Antoni, ja ho sabeu:
carregau-los una creu
que los faça mal de ventre.

Vostra cara és sang i llet
de colors ben encarnades;
vostres galtes són daurades,
garrida, i amb vós vui plet.

Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.