Sempre vaig p’es camí clos
per no ferir ses antenes.
Sa sang de ses meves venes
faria cordons i trenes
per lligar lo vostro cos.
A mi no em fuig una euveia;
i lo que és per formatjar,
molt s’hauria d’estirar
qui em volgués bufar a s’oreia!
Dos animalets
de la gatzua;
com un se vest,
s’altre es despuia.
Una filosa i un fus.