Una mata llentrisclera
que dins can Braseta hi ha:
n’hi ha mitja de borrera
qui p’es racons sempre va.

Tu em fas jeure a sa serena
perque trobes que no ho valc.
Jo voldria, mal que mal,
porer veure es teu portal
paredat de grums de sal
i es rebliment d’arena.

Anau alerta, muletes;
diumenge reposareu:
a dins sa paia estareu,
o jaureu o estareu dretes.