Es sol se pon i jo fris
i lluny tenc d’anar encara:
a acompanyar sa comare
an es lloc de Sant Lluís.
Sant Francesc, de Déu sirvent,
dins un forn de calç entràreu
i ses pedres reforçàreu
que en terra anaven caiguent.
Bon Jesús, polit i ros,
dins un sagrari tancat;
no en trob cap de tan hermós,
per a dir sa veritat.