Altres cançons relacionades
Un homo, en esser casat,
ja no l’alegren guiterres,
sinó unes bones terres
que li facin un bon blat.
Cara de voga estantissa
i morro de baix penjant,
oreies ventant ventant,
amples com una pellissa.
No me veuran anar a missa
en tal animal colcant.
¿Qui és aquest curiós
que du tanta de noblesa
que passa i no diu “diós”?
¿O s’ho deu trobar baixesa?
Tradicionari de Mallorca
