Tu em donaves entenent,
com a sa casa venies,
que blat i xeixa tenies
p’es nostro manteniment.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Esporles
1846
III
Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Marit, no estigues gelós
d’una fruita que no es gasta:
no és res si un altre la tasta,
mentres n’hi haja per vós.
Sa vostra fia és hermosa,
però té un accident:
que, onsevuia se rent,
tant si és bassa com torrent,
s’aigo roman oliosa.