Si s’estimat ho sabia,
sa intenció que jo duc!
Vaig prometre d’anar a Lluc
si prest me feia novia.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Inca

Núm de glosa

1977

Volum

III

Altres cançons relacionades

Silvana se paseaba por la alameda florida.
Y su padre la miraba desde un balcón que había:
-Silvana, si quieres ser mi hija, esposa y querida,
te vestiría de oro, de plata te calzaría,
y la camisa de seda, los guantes de piel muy fina.
-Y las penas del infierno, padre, ¿quién las pasaría?
-Hay un Padre Santo en Roma, hija, y nos perdonaría.
-También un Dios en el cielo y un castigo mandaría.-
Silvana se fue llorando, por la escalera subía.
Y su madre la miraba desde un balcón que había:
-¿Qué tienes, hija Silvana? ¿qué tienes, hija querida?
Si es verdad que soy tu madre, es justo que me lo digas.
-¡Ay, madre, mi buena madre! ¡ay, madre del alma mía!
Aquel traidor de mi padre días ha que me persigue
y dice si quiero ser su hija, esposa y querida.
-Si esto es verdad, Silvana, yo pronto lo arreglaría:
tu te pondrías mi ropa, yo la tuya me pondría..-
Ellas cambiaron de ropa día de Pascua florida.
La que una se quitaba, la otra se la ponía.
Fueron al cuarto del Rey por ver si las conocía.
Y la madre entró en el cuarto triste y descolorida:
-Buenos días, señor Rey. –Buenos días, prenda mía.
Sube a la cama, Silvana, que voy tres veces florida:
el primero fue don Carlos, segunda, doña María,
y después nació Silvana que tú buscas por querida.
-Tú te quedas mi Señora mientras en el mundo viva ,
porque has sabido guardar mi honra y la de mi hija.

Un dissabte dematí,
molt prest me vaig aixecar.
Dic: -Jesús, si estau amb mi,
que me vaig a confessar!-
Quan a dins l’esglèsia entrava,
amb un frare em vaig topar.
Vaig dir: -Pare confessor,
¿me voldria confessar?
Però es meus pecats són massa!
-Fieta, això no embarassa,
si bon propòsit hi ha!
Diguès, fieta, diguès,
deixa anar els mals pensaments.
Si amb mi et vols confessar,
digues els deu manaments.
-Una pastoreta hermosa,
que bé ama el seu pastor,
se troba molt ansiosa,
baix dels peus del confessor.
Pare, ja estic confessada,
me don la bendició!
-Fieta, jo no som frare,
ni tampoc som confessor.
Jo som el mateix pastor
de qui estàs enamorada.
-Trista de mi, desditxada,
la gent ¿què dirà de mi?
Es pecats he hagut de dir
a un qui m’ha festejada!-
Sa carta ben feta està
i d’es seu cap ideada,
i ella és arribada,
baix d’es portal la trobà,
i ella la va donar
a llegir a sa veïnada.
Quan mentre la s’escoltava,
se va posar a plorar
i li va dir: -Ara, ja,
Guiem, ja m’has olvidada!

D’es Mercat i de d’allà
per s’hort de Ses Politxones
se’n solen dur ses persones
a son Catiu a enterrar.

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca