Altres cançons relacionades
A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
Tu ets negra com es fum
i lletja, no ho pots negar.
S’ofici més baix que hi ha
és una dona fer llum.
Jo per amor patiria
lo que patiren es sants
màrtirs, que n’hi ha tants,
i ets esclaus de Barbaria.
Tradicionari de Mallorca
