Es migdia, per dinar,
s’acostuma posar taula.
Es bé que vull an En Jaume,
ningú el me farà mudar.
¿Saps què em va dir Na Llobera,
quan li vaig dir de segar?
Que fa molt més bon estar
a s’ombra d’una figuera.
En Tomeu cridava: -Jaume!
Aixeca’t i m’obriràs,
i llavò em desfermaràs,
que m’han penjada una llauna.