En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!
No te fiïs de cap homo
encara que el vegis plorar:
que prometen i no donen,
just com el dimoni fa.
Quan arribarà aquell dia
que jo tot sol poré dir
sense permís dels teus pares:
-Vaja, si anam a dormir!