¿No et recordes, Catalina,
s’any que nos vàrem casar?
Més d’un mes i mig durà
que n’era com qui donar
foc a una colondrina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Estellencs
Núm de glosa
1843
Volum
III
Altres cançons relacionades
Noia, si fosses callada
i no ho deies a ningú,
compraríem una pepa
per devertir-mos jo i tu.
Es xuetes estan grassos
perque roben es doblers;
se passegen p’es carrers:
-Hala, dones, treis pedaços!
A lo mateix te’n prendrà
consemblant a la terrola:
ella, que tan amunt vola,
llavò es niu a lloc baix fa
Tradicionari de Mallorca
