Mu mare, casar, casar,
que es festejar no contenta;
de tant de festejar sempre,
me n’he arribada a cansar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1529
III
A mi, qui rasa la’m dóna,
la hi don caramull, si puc.
Jo no faç cas d’un escut
per conèixer una persona.
Roseta de cap de brot,
ditxós qui t’alcançarà!
Si és mestre, deixa’l anar,
perquè un conrador ho treu tot.
Com som a dins es Rafal,
allà ja prenc sa tirada
per veure s’enamorada,
que per mi sempre és estada
una estrelleta coral.