Ella posa messions
que a ca seva tornaré,
i jo, per aquell carrer,
promet que no en passaré,
en no esser en processons.

Margalida, m’ho pots dir,
si em vas amb carta tapada.
Si has d’esser com ta mare,
que no va voler ton pare,
no tenc que passar es camí.

No veis que això és per demés!
En tot hi trobau què dir.
Si vos ’via de sentir,
me faríeu avorrir
ses calques i es telers.