S’Alqueria Blanca n’era
sa més alegre del món,
i ara, des que no hi sou,
es mirar-la fa plorera.
Jo em pensava que eres mort
com no et vaig veure, diumenge;
però mala herba mai mor
ni es bestiar la se menja.
S’eriçó se passejava
i una llebre va encontrar;
sa llebre li preguntà
devers a on pasturava.