Damunt es reposadors
una ansera s’és rompuda,
i tot era sol i lluna,
garrida, pensant en vós.
Deixa fer que vendrà dia
que tu mateixa diràs:
“Més valdria hagués fet cas
de qui lleial me servia”.
Males llengos han bastat
per deixar-te de venir.
Estimat, no ho faç jo així;
que moltes me’n varen dir
de tu, i no ho he escoltat.