Jo em pensava que es glosar
era de persones llestes:
ell és un destorbafestes,
destorba i fa destorbar.

Cara de cussa virada,
¿que no saps què em vares dir?
Que no em volies a mi,
que es meu llinatge té tara.
Es meus parents i mon pare
són morts i han fet bona fi.
No som com es teu padrí
que n’era un lladre tan fi
i lo varen escondir
i no saben per on para.

Jo me vaig llogar a Maià
a segar una escarada
de blat, de xeixa i civada,
i me fan taiar es canyar.