Tu ets blanca com la pega
i vermeia com un corb,
admetent com l’argelaga
i alegre tant com un mort.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Befa, Ironia, Mort, Ocells, Plantes
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
4997
Volum
I
Núm de pàgina
291
Altres cançons relacionades
Tu dius que ses bergantelles
estopa es solen posar
per porer-se arreglar.
Deixa anar es criticar;
sa malici et fa xerrar.
Tu les cerques festejar,
emperò no et volen elles!
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Tu vas citat i posat,
segons veig, en so parlar!
¿Que et penses que en festejar
ja diuen sa veritat?
Tradicionari de Mallorca
