Tu ets blanca com la pega
i vermeia com un corb,
admetent com l’argelaga
i alegre tant com un mort.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Befa, Ironia, Mort, Ocells, Plantes
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
4997
Volum
I
Núm de pàgina
291
Altres cançons relacionades
Ja diràs a lo meu bé,
com ’nireu fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Tradicionari de Mallorca
