Es festejar no és casar,
amor; jo us ho faç a sebre:
jo no tenc tanta moneda
per ton real canviar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1350
III
L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!
En combatre d’amagat
una hora o s’altra es demostra;
jo, per tornar-vos resposta
corresponent a sa vostra,
em trob molt embarassat.
Bona escopeta, bon pany;
bon senyor, bona calessa.
Si na Bidiguis té pressa,
d’aquest món me desegan!