Es dia que em vaig casar
no vaig mirar si era pobra,
perque amb diners no se troba
voluntat, si no n’hi ha.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1666
III
Encara que em veis anar
amb brusa manacorera,
tateix som felanitxera
i habitadora d’Artà.
Quan la mort m’haurà menjat
sa carn i es moll d’ets ossos,
encara romandran trossos
que vos tendran voluntat.
Si cerques fons, pesca endins
i ne trauràs una braça.
Es trespol d’aquesta casa
ja ho du, d’enganar fadrins.