Es dia que em vaig casar
no vaig mirar si era pobra,
perque amb diners no se troba
voluntat, si no n’hi ha.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1666
Volum
III
Altres cançons relacionades
Olivera ben sembrada
sempre pareix olivera.
I una dona ben casada
sempre me pareix poncella.
Ses fadrines deuen dir,
en veure fadrí granat:
-Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!
Ets homos petits d’Artà
se poren riure d’es grans:
m’han dit que n’hi ha tants
que pagaren per ballar.
El temps que el món durarà
sempre hi haurà ignorants.
Tradicionari de Mallorca
