Es dia que em vaig casar
no vaig mirar si era pobra,
perque amb diners no se troba
voluntat, si no n’hi ha.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1666
III
-Tu qui segueixs punt per punt
i te creus no equivocar,
¿quin és s’animal qui va
per dins s’aigo de la mar
amb ses cames per amunt?
-Jo no som tan innocent
que tal cosa no conega:
ell du es bastiment de pega
i camina empès p’es vent;
això és un bastiment
que per dins la mar navega.
-¿Vols-me dir, Font d’Es Rafal,
quin temps de l’any ets més fresca?
-En s’estiu, quan la gent tresca
cercant ombres de penyal.
No som viudo ni fadrí,
ni som casat ni tenc dona:
som publicat dalt sa trona;
tant tenc així com allí.