De venir se va deixar,
i es per què, jo no el sabia.
Tan avorrit el tenia,
quan el veia que venia,
com es saig quan penyorà.
A Aubarca, devora mar,
hi tenc sa meva alegria:
un jove que em fa passar
molt de turment, vida mia.
Aubarca, ¿sabeu com ès?
Com sa terra de Cucanya:
qui més hi fa, manco hi guanya,
i qui hi sembra, no cui res.