Sa madona de sa Cova,
sa d’Aubarca i es Verger,
totes tres les compondré
a dins una cançó nova.
Sa fia d’en Colau Xina
n’era tan fina
com un mirai:
té quinze pams d’oreia,
setze de ceia
i devuit de nas.
Tu ets la guilant guilant,
tu ets la guilant garrida;
tu ets la rosa florida,
coïda del roser blanc.