Com ses noceres se’n van,
trista queda sa novia,
emperò ella roman
amb sa millor companyia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Campanet
1598
III
Jo redobl tantes vegades
com lletres hi ha a papers,
com dins la mar uis de peix.
com fuies de blat són nades,
com persones confessades
a baix d’es peus de confés.
I encara, si en vols més,
consemblant a lo mateix,
dins lo meu cor n’han quedades.
Jo estic a unes cadenes.
Alliberau-me’n, Senyor!
Qui no ha tengut amor,
no sap què cosa són penes.
M’ha arribat a ses oreies
que sa sogra no me vol,
i jo m’he de posar dol
d’ella, amb gonelles vermeies.