Es tord se’n va an es xibiu
perque no veu s’enviscada.
I vós, roseta encarnada,
amb sa primera vegada
que vénc aquí, ja dormiu.
Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
L’any catorze començà
Mallorca a estar malament.
Cada dia feia vent
de llevant o de ponent
i mai aigo arrabassà.
Ja patia es bestiar
i sa gent generalment.