Pins, pinel•los,
mates, matel•les,
euveies i mens petits.
És es sermó de Costitx
que val quatre sous i mig.
En Toni Puig va expirar
enmig de quatre camins.
Sa persona que el matà,
¿que se devia pensar
que era com qui taiar pins?
Com jo pens i torn pensar
i de pensar-hi torn loca:
¿quin parentesc és que em toca
amb sa sogra de s’al•lota
que festeja es meu germà?
La mare pròpia