Jo no som gran marinera
per anar en lo teu vapor:
vui anar en la teva llenxa,
marineret del meu cor.
-Engronsa t’engronsaràs
i mai te marejaràs
i a la mar tendràs
marit i timó.

Si no t’alcanç, poré dir
que passes m’hauràs costades.
¿Saps quan me seran pagades?
Quan ses mans mos hauran dades,
garrida, i m’hauràs dit sí,
i l’endemà dematí
ja estaràn rescabalades.

Si pensàvem en la mort
una estona cada dia,
cap cristià hi hauria
que dugués es feix tan tort.