Tant m’és es xot com cabana,
com pellissa de pastor.
Jo pens en sa meva amor
qui habita dins Son Fullana.

Els pastors que estan defora,
Josep, deixau-los entrar,
perquè vénen a adorar
Jesús, que ha nat a talk hora.
Un àngel va anar a avisar
an es pastors que vetlaven;
ses auveies pasturaven
quan l’àngel les va parlar.
Gran temor les va causar
quan la llum los circuïa.
Aqueis Pascos celebrem
amb gràcia i amb alegria!
Sortirem de les murades
de Betlem, a l’arraval:
hi trobaren un portal
de ruïnes i porxades.
Allà prengueren posada
perquè altre lloc no hi havia.
Aqueis Pascos celebrem
amb gràcia i amb alegria!
Un pastor amb una flauta
una glosa li cantà;
un brossat i un anyell
i un cabrit li regalà.

A Petra i a Sant Juan
no s’enquantra cap forner
ni venedor ni tender.
Si hi va un esteranger,
saps que és perillós a fer
un dijuni sense guany;
i si les rendeix sa fam ,
llavò el tracten de grosser
i el poble mal li té
si no el poren ’gafar amb ban.