¿A on deu esser s’aiguera,
que no la veig per aquí?
Deu esser anada a dormir
darrere qualque vorera.
Un temps, devers can Parets,
tot eren flocs i macades,
i ara ja van cordades
amb gafetes i gafets.
No m’espanta a mi l’ausència
ni s’amor me fa penar.
Jo me’n som per afluixar
de tu i tots quants n’hi ha.
de la teva descendència.