A sa Costa son bajans
però són mals d’enganar;
per anar-hi a festejar
han de posar es peus ben plans.
En començar a trencar el dia,
si ve qualque arrendador,
Mateu, tu que hi veus millor,
dóna-li sa punteria.
Sa Corema ja se’n ve
com un cavall en es cós;
dijunis me’n toquen dos:
es primer i es darrer.