Vós feis de Pere Mateu
des de que heu tornat tan ric.
Pensau com éreu petit:
per un poc de pa florit
hauríeu passat sa nit
dalt un caramull de neu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Artà
Núm de glosa
896
Volum
III
Altres cançons relacionades
Diu que té blat dins sa sitja,
però no me’n vol donar.
Jo no conec si és germà,
només de com me pagà
sa dot, i me’n va robar,
de tres parts, dues i mitja.
De ses comandacions
que me vares enviar,
redobl i torn redoblar
fins a dos mil redoblons,
fins que ses penyes de mar
treguin ramells de murtons,
i ses mates olivons,
i es morts ressuscitar,
i s’arena de la mar
en pols se convertirà,
i sa blavor tornarà
confits, i s’alga torrons,
i es vaixells canyellons.
Mira si és fort mon penar!
En Tòfol Julianet,
diuen que se vol casar.
Sa mare diu:-Tofolet,
jo doblers no te’n puc dar.-
Ell se va posar a plorar
i va dir que se’n ’niria
a casar-se amb Na Maria,
que és sa més guapa d’Artà.
Tradicionari de Mallorca
