Diu que té blat dins sa sitja,
però no me’n vol donar.
Jo no conec si és germà,
només de com me pagà
sa dot, i me’n va robar,
de tres parts, dues i mitja.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Núm de glosa
134
Volum
II
Altres cançons relacionades
Diuen que “murta, amor fuita”,
jo dic que és vertadera.
He passat per sa murtera
i un brot de murta t’he duita.
Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Ara tu estàs a bon punt
per rompre barres d’acer.
Jo, pobre vei, ¿què he de fer?
Par que vegi ja es fosser
que em tira terra damunt.
Tradicionari de Mallorca
