Diu que té blat dins sa sitja, però no me’n vol donar. Jo no conec si és germà, només de com me pagà sa dot, i me’n va robar, de tres parts, dues i mitja.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Artà
134
II
Desditxat de conrador que deixa amples ses voreres: es blat li torna porgueres i sa farina, segó.
¿Què són tantes caramuixes que tu me véns a cercar? Jo me’n som per afluixar de lo que tu te n’afluixes.
Dematí, com vos llevau, teniu la cara mustia; i com ve devers migdia, com un clavellet tornau.