Un homo, quan torna vei,
si no pega qualque llatr,
n’hi pren com un ca fermat
que ningú es recorda d’ell.

Dos enamorats tenia:
un mort, i s’altre a presó.
¿Vós que no voleu, Senyor,
que en el món tenga alegria?

Un temps, quan sentia dir:
“En Tal plora per amor”,
jo responia: “Ai, Senyor,
quin ignorant de fadrí!”
I ara se passa amb mi
sa mateixa funció.