Diuen que Na Margalida
duu sa coa manllevada,
però jo dic que és mentida,
que amb bons doblers l’ha comprada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Coes
Bunyola
231
II
Tenc d’anar a matines
amb ses tamborines
i tamborinades
i beques girades
i fum p’ets al•lots,
confits per ses nines!
Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.
Sa moixa era sa cuinera
i s’eriçó era es coc.
Com se cuidava d’es foc,
amb sos peus, a poc a poc,
en treia qualque pilot
de carn de sa greixonera.