Quin món tan desigualment,
que un és ric i s’altre pobre,
un tot nu, s’altre du roba,
un té pa, s’altre talent,
un té barram que li sobra
i s’altre no té cap dent!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
870
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ara ve Nadal,
es temps se refresca;
matarem es gall,
torrarem sa cresta.
A Vilafranca es jovent
és dolent que no té fi;
tenen es motiu de dir,
si els escomets: “Farà vent!”
A quinze d’agost ’niré
a Lluc, a sa Santa,
perque m’han dit que té tanta
potestat que Déu li dóna.
Donau-mos una corona
de virtut i gran bellesa.
An es cor, dau-me puresa,
an ets uis, modestidat,
a sa llengo, hermosura,
an es vestit, compostura,
i en tot, santedat.
Tradicionari de Mallorca
