Comareta, feis-me es llit,
que estic malalta d’amor.
No me curarà doctor,
enc que vénga de Madrid.
Ai, si em ‘guessis vist venir
per dins un camp de terrossos!
El meu cos se feia trossos
per arribar prest aquí.
Tu tens una veu, Maria,
tan dolça com un confit.
Jo passaria una nit
baix d’es teus peus, arrendit,
i sempre t’escoltaria.