Es qui sembra a terra allena,
perd es temps i sa llavor;
jo, qui n’he sembrat amor,
no coiré sinó pena.
Amb un pam de fil amb pua
varen fer tres mil cançons.
Ells són uns homenicons
com a punyetes de guya.
Margalida, si no em vols,
al món renunciaré.
¿Saps a on me n’aniré?
Damunt un puig, i viuré
de banyes de caragols.