’Calen sa veu per un pobre
i l’alcen fort per un ric
i diuen petit petit:
-Aquí hi ha pell de pessic:
aquest durà cera nova!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Campanet
1268
III
- Mu mare, desxondiu-vós,
que el jove se n’és anat.
-Ma fia, ¿com és estat
que no m’ha dit adiós?
-Mu mare, jo l’he engegat
perque amb ell no vui rallar:
com vos ha vista becar,
de mi volia un abraç.
Jo no hi anava tot sol;
un casat m’acompanyava,
i p’es camí cabilava:
¿Veiam qui tendrà es llençol?
S’enamorat i s’al•lota
no poren jeure plegats
perque es vespre jugarien
a conions d’amagats.