Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora los augmenta:
Cantau, bona amor, cantau,
cantau vós qui estau contenta.

Encara que sia tonta,
tu no te’n riuràs de mi.
Es fadrins de per aquí
es quedar bé los afronta.

Marieta, posa un peu aquí.
Marieta, posa un peu allà.
Xitxarona,
mandilona,
u me cerques enganar.
Ses sabates que tu dus
són del tio capellà.