Estimada, posau pesos.
Ja pagaran mos diners!
La vostra cara lluu més
que dotze mil llantoners
amb tots es llantons encesos.
Si vós m’anau amb tramoia,
jo us 'niré amb so cor traidor:
vós ne prendrà, bona amor,
com es cavall corredor
que en esser dalt, no té joia.
Ja diràs a mon germà
que ha xerrat, i no hi ha gaire;
sa tira saliva a l’aire,
a damunt ell li caurà.