D’es rellotge te diré
que, quan toca, no fa via:
en quatre anys avança un dia
i el dóna an es febrer.

Jo sé una cançoneta
que mu mare no la sap.
Mon pare anirà a Ciutat
i me durà una manteta
i llavò una capseteta
i un floquet encarnat.

Morir, no és vega de res;
estar malalt, no convé;
però, qui sanitat té,
ric està i no ho coneix.