Altres cançons relacionades
Sant Julià
passeja dues ’xades
per tomar es forns
que no couen panades.
D’ençà que vei som tornat,
sa dona en es llit no em vol;
damunt una pell redol,
com si fos un ca fermat;
i no em dóna, perque em tap,
ni una tela per llençol.
Pensau-vos si durà dol
de mi, en estar enterrat!
Si és veritat, Catalina,
que no em vulgues gens de bé,
¿saps a on t’esperaré?
A dins es vas del Roser,
dins un clot com una mina.
Tradicionari de Mallorca
