Es temps de segar vui fer
punt de ganxet a la vila:
no vui anar a foravila;
que hi vagi qui ho ha mester.
El qui pensa no morir,
viu errat i se n’engana;
la Mort hi passa plana,
i amb dos cops de campana
d’aquest món hem de sortir.
¿Com pot ser, ramell de flors,
‘xugar-me ets uis de plorar,
si amb sos meus peus vaig anar
a acompanyar a enterrar
s’alegria d’es meu cos?