Mare meva, no em veureu,
no ser amb una grossa pena
lligat amb una cadena
a l’abre sant de la creu.
Si sabia l’intent teu,
que ho seria, de ditxosa!
Voldria esser salerosa
per agradar an En Tomeu.
No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.