Jo no me cans de mirar
s’enfront d’aquesta tafona,
perque qui hi habita em dóna
més aliment que es menjar.
El romaní que hi ha nat
dins la garriga comuna,
cada mes té flor segura,
i en es maig, propiedat.
Bona diada fa avui
per atropellar el qui frissa.
Enciam de ravenissa
no me’n dugueu, que no en vui.