Eren quatre o cinc barbatxos
que es conco varen tupar.
Cabotes! no respectar
homos que duen mostatxos!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Sineu
969
III
Homo de Déu, tu caduques:
un cop dius “pé” i s’altre “pa”.
Cap dona en el món hi ha
que no diga: “Ve’l-t’allà!
¿que no el veus, a N’Ensuma-ruques?
A quinze anys, la joveneta
ja se comença a estufar;
no s’atura de fregar
per dur sa cara ben neta.
An es setze, ja se’n va
amb amigues p’es carrer
i només està endarrer:
-Fulano, deu festejar?-
En es desset, ja se posa
dreta damunt es portal,
ben planxat es davantal,
i a cada galta una rosa.
An es devuit, ja se’n va
amb rams a ca’s teixidors
per fer-se uns estufadors
que tenguen molts de colors
p’es fadrins fer enamorar.
An e sdenou, j ase’n va
a qualque ball amb sa mare;
mai la veuen seure plana,
sempre té que pucejar.
An es vint, dóna turment
a son pare i a sa mare:
-Vull faldetes d’indiana,
travessos de cada vent.-
An es vint-i-un. ja té
cànyoms i estufadors,
però no té festejadors,
que és lo que ha de menester.
i an es vint-i-dos, ja diu:
-Mumare, jo em casaria...-
I sa mare diu: -Ma fia,
cerque busquets i fé es niu.-
An es vint-i-tres, ja va
a misseta cada dia,
i no surt fins a migdia,
que ja és hora de dinar.
’N es vint-i.-quatre, mermula
quants de grells té la taronja:
-M’he haguda de tancar monja,
perque ningú m’ha volguda!
Jo festejava una al•lota
(enguany no: aquest any passat)
que duia dins es seu cap
moltes passades de loca.