Jo festejava una al•lota
(enguany no: aquest any passat)
que duia dins es seu cap
moltes passades de loca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Sineu
Bogeria, Cos humà, Festeig, Pas del temps i cicle de l'any, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7a
Assonant
4
4432
I
259
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.