Voltros que sempre plorau i voltros que maleïu, veniu aquí i escoltau lo que mestre Pere diu.
Alegria i tristor
Selva
Si tu m’envies a dir que jo som estrafolari, jo posaré en es diari que et diuen En Cap-de-gri.
Adiós, Madò Sampola; Madò Sampola, adiós; jo voldria encontrar-vós dins un pinar tota sola.
Pobres, aconhortau-vós; en aquest món no és res nou: aquell qui és nat per un sou, mai per mai ’ribarà a dos.
