Si l’any qui ve som casada,
a Lluc tenc promès d’anar;
i en esser en Es Barracar,
anar-hi d’agenoiada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Selva
1785
III
Vespre que sé que tu véns,
jo sols no agran sa carrera,
antes bé hi tir qualque pedra,
perque sé que amb mal gust véns.
Sa meva veu no fa pola
perque la sé galejar.
¿Qui deu esser aquest pinsà
que m’escolta aquí defora?
En haver-hi réms madurs
m’agrada passar el rosari.
A mi em diuen En Canari:
no vui que m’ho diguin pus.